El repte del disseny de continguts e-learning

La necessitat d'informar i formar

Moltes empreses i organitzacions disposen de programes de formació interna per a la millora contínua de les seves persones. Amb aquest objectiu, solen organitzar sessions presencials de diferent format i durada, amb la col·laboració de docents –experts interns o externs– que les estructuren i imparteixen.

Altres, que s'han iniciat en el procés de transformació digital, conscients que cal fer-ho com més aviat millor per competir amb avantatge, ja compten amb plataformes digitals (LMS), a través de les quals distribueixen els seus programes i/o utilitzen com a repositori de material complementari de la formació presencial.

Així que moltes d'elles s'han vist obligades a adaptar els seus antics continguts a un nou format en línia. I davant aquesta situació, més d'una s'ha trobat amb un greu problema. Quan els seus experts han hagut d'abordar la transformació d'aquesta informació (que coneixen i manegen perfectament a l'aula física) a un nou llenguatge de formació a distància (que molts no coneixen i cap al qual en més d'una ocasió han mostrat resistència) no han sabut trobar la solució i el projecte s'ha vist malmès.

És cert que, quan s'han tractat temes transversals, algunes han resolt el problema adquirint cursos estàndard, realitzats i empaquetats per proveïdors de catàlegs e-learning. Però també és cert que aquesta solució, en moltes ocasions, no ha acabat d'ajustar-se a les característiques pròpies dels seus negocis i serveis.

En altres casos, té cursos en marxa ja adaptats als nous formats digitals, però l'entorn va molt de pressa i molts han quedat obsolets.

En qualsevol cas, el manteniment i millora dels continguts d'aquests programes de formació interna és sens dubte la principal preocupació de totes elles. Disposar d'informació degudament estructurada i actualitzada és bàsic per a l'eficàcia d'aquest recurs, i essencial per obtenir la qualitat desitjada i l'èxit del procés de formació dels seus equips.

Transmetre, interessar i persuadir

Quan parlem de formació, parlem de transmissió del coneixement. I aquesta és una acció que sempre porta implícita la necessitat d'entrar en sintonia amb l'audiència. Així que, partint que el coneixement està sempre en mans de l'expert, tingui o no perfil docent, l'objectiu és aconseguir que aquest arribi a les persones destinatàries.

Per a això, la tradicional formació presencial ha recorregut habitualment, i moltes vegades exclusivament, a un recurs molt utilitzat: combinar el saber i experiència del docent, amb la seva capacitat per generar empatia i assertivitat amb l'alumnat.

Tots hem conegut aquests "professors estrella" capaços de captar l'atenció amb un modelat discurs construït a la par de ciència i anècdota, polit al llarg dels anys, una classe rere l'altra. Emocionants posades en escena basades en essència en la suposada "màgia del directe".

Però probablement també ens hàgim trobat alguna vegada amb aquest expert incapaç de transmetre tot el que sap, que sense ànim d'equivocar-nos sempre és molt, amagat darrere d'un discurs opac i complicat, ple de tecnicismes, incapaç de generar l'emoció adequada per atraure la nostra atenció.

Per tant, no es tracta només de posseir el coneixement; tan important és tenir-lo com saber transmetre'l. Quan volem ensenyar alguna cosa a algú hem de ser capaços d'acostar la informació i fer-la comprensible a totes aquelles persones que ens estan escoltant. O, dit d'una altra manera, aquests continguts s'han de transmetre amb claredat, interessar amb emoció i persuadir amb arguments convincents i memorables al públic al qual van dirigits. Estem parlant de comunicació, i aquests són els seus principis fonamentals.

Del discurs presencial a un nou llenguatge en línia

Quan ens enfrontem a la transformació d'un contingut presencial a un nou format e-learning, un dels grans reptes és aconseguir traslladar aquesta emoció i màgia del directe a la pantalla.

Per a això, un element fonamental és la gestió del temps narratiu i el to del discurs. I d'això ja hem dit que, amb major o menor intuïció, el "professor estrella" en sap un munt. Però ell ho improvisa sobre la marxa. Coneix el guió de memòria i el reinterpreta una vegada i una altra en cada funció.

Un model que va a les mil meravelles per a una masterclass o per a una d'aquelles xerrades a les quals ens han convidat en un congrés, o en el nostre col·legi professional, o en el TED…; un contingut que sol ser informatiu, divulgatiu, i no tant formatiu.

Però, ¿serveix aquest model per a la consecució completa d'un programa docent? Com veurem a continuació, no és suficient. Quan es tracta d'ensenyar continguts, ja siguin tècnics, científics o humanistes, que inclouen objectius concrets d'aprenentatge, necessitem alguna cosa més. Necessitem elaborar el que anomenem un disseny instruccional.

En el cas de l'e-learning, a partir del coneixement de la infraestructura tecnològica que s'hagi decidit utilitzar, necessitem identificar i definir el perfil de l'estudiant/usuari, la metodologia educativa més adequada a aplicar en cada cas, els objectius d'aprenentatge, la durada i càrrega de treball de cada curs, els formats que volem aplicar a cada contingut –vídeos, testimonials, entrevistes, role playings, etc.–, les eines –interactius, infografies, qüestionaris i feedbacks, xats, etc.– i els recursos complementaris –lectures, websites, vídeos de consulta, etc.–, que ens permetin assolir l'èxit en el projecte de transferència del coneixement.

Es tracta d'organitzar tota la informació que tenim i fer-ho de manera degudament formatada, a partir d'estructures docents predefinides, seqüenciant-la adequadament per mantenir i no perdre en cap moment l'atenció de l'alumne/usuari.

I, a més, és molt important no perdre de vista que l'objectiu fonamental de l'e-learning és aconseguir l'èxit del procés de formació a partir del diàleg que es genera entre el contingut digitalitzat, el tutor dinamitzador i els alumnes.

El renovat i fonamental paper de l'expert

Avui els nous paradigmes educatius obren noves perspectives en les quals el professor es converteix més en un seleccionador/presentador de la informació i entrenador/animador de l'aula que en un exclusiu transmissor d'un coneixement que només ell té i maneja amb destresa. Així que, aquesta nova situació obliga a molts d'aquests professionals a redefinir el seu paper.

Però aquí no estem parlant de suplantar l'expert o dir-li què ha d'ensenyar. En absolut. Es tracta que el seu coneixement, aquest que ell té, s'incorpori eficaçment en aquest nou espai de transformació digital. Un nou paper, més enllà del de fidel repetidor de classes magistrals, que ara queden resoltes amb el nou contingut en línia.

Estem parlant, per exemple, d'assumir des de la direcció de l'aula digital la figura del tutor dinamitzador del procés d'aprenentatge: orientant i guiant la participació dels alumnes, resolent dubtes i donant feedback dels exercicis i activitats que es proposen, organitzant debats, i investigant i compartint nous descobriments, tant propis com de qualsevol dels integrants de la comunitat.

A més, la seva presència en pantalla en aquest nou format e-learning és extraordinàriament valuosa. Per exemple, aporta credibilitat i versemblança en càpsules audiovisuals d'introducció als diferents mòduls d'un curs, en vídeos testimonials i en formats micro-learning (continguts didàctics fragmentats en petits vídeos per a l'adquisició de competències concretes). I és òbviament imprescindible en els webinars (classes en línia en directe a través de videoconferència).

Aquests professionals són portadors del coneixement. Ells són posseïdors del què. Així que, no hem d'oblidar que en aquest procés és essencial comptar amb el seu coneixement i experiència per definir i ajustar la nova estructura i redacció definitiva del discurs. I perquè continuïn buscant, seleccionant i administrant nous continguts a divulgar.

Per tot això, és fonamental encoratjar aquests experts perquè s'afegeixin de manera entusiasta a aquesta etapa de canvi i transformació.

Disseny instruccional, innovació i design thinking

Com hem vist, quan parlem d'un projecte de formació en línia no només parlem de l'elecció de la millor eina sobre la qual suportar i distribuir la informació, parlem a més de l'adaptació i traducció dels seus continguts a un nou model digital, capítol essencial en les necessitats e-learning de qualsevol empresa o organització.

És per això que, ara i amb l'ajuda del disseny instruccional, hem d'elaborar noves experiències educatives orientades a entorns professionals concrets. I, treballant colze a colze amb el client –l'empresa o organització i els seus usuaris–, de la mà de la innovació i la pràctica de nous models projectuals, com el design thinking, iterant a través de cadascuna de les seves etapes –descobriment i enteniment de necessitats, i definició, creació, elaboració i comprovació de propostes–, aconseguir l'objectiu fonamental: la transmissió correcta i adquisició definitiva del coneixement.

Conclusions

En resum, les empreses i organitzacions solen generar molta documentació al voltant de la seva oferta de productes i serveis, i necessiten ordenar-la, adaptar-la i comunicar-la perquè les seves persones la coneguin perfectament i adequadament. I saben que d'això depèn l'èxit o fracàs del seu projecte.

Així que, si et trobes en un procés de transformació digital, en el qual vols informar i formar, recorda quatre punts clau que t'ajudaran a aconseguir-ho:

1. Aplica els principis del disseny instruccional en els teus plans de formació
2. Utilitza un llenguatge directe, clar i renovat en els teus continguts e-learning
3. Involucra els teus experts i reeduca'ls cap a un nou rol de community manager
4. I desenvolupa el teu contingut de forma iterativa amb design thinking per aconseguir una millor adaptació