Què és l'Humanisme Tecnològic

La transformació de l'Humanisme Tecnològic

És precisament en el seu llibre Homo Deus on Yuval Noah Harari desgrana l'humanisme i dibuixa un possible futur basat en el que ell anomena “Dataisme”. És a dir, que els algorismes, sense ser conscients, són altament intel·ligents pel que podrien aviat conèixer-nos millor que nosaltres mateixos. En les seves pàgines, aquest filòsof planteja dubtes sobre qui guanyarà, si l'home o la màquina, en aquest món dominat per les dades i com l'Humanisme Tecnològic pot transformar el lideratge i el seu desenvolupament.

És a dir, que sota el paraigua de l'Humanisme Tecnològic es troba la idea en què la tecnologia està tan integrada en la societat i en el món que es converteix en part de la nostra major intel·ligència i ens permet viure més temps i millor.

Això seria possible gràcies a la popularització de moltes i diverses tecnologies, com Internet, el cloud computing o el Big Data. Igual que els telèfons intel·ligents permeten que tothom pugui avui tenir respostes a l'abast de la mà, en el futur tindrem encara molts més sensors en diferents dispositius (fins i tot en el nostre propi cos) que podran detectar el naixement de malalties greus en un punt en què puguin eradicar-se immediatament.

Segons la visió de l'humanisme tecnològic, els humans estaran intrínsecament lligats a la tecnologia des del seu naixement. Això no vol dir que tots siguem cyborgs o biohackers (persones que tenen integrats o s'implanten en els seus cossos determinats xips i productes electrònics), sinó que tota la nostra vida estarà determinada pels sensors que ens envolten, tant a nivell personal com de societat. Encara que la viabilitat d'aquests plantejaments encara està en fase d'exploració i validació, existeixen exemples tecnohumanistes més tangibles a dia d'avui, des de articulacions i cartílags artificials fins a implants d'insulina automàtics per a diabètics.

Corrents de l'Humanisme Tecnològic

En molts casos, l'Humanisme Tecnològic se centra en la creació de superhumans. És a dir, en les possibilitats de utilitzar la tecnologia per millorar internament a una persona i que aquesta sigui més forta, més ràpida i pugui viure més temps. Segons aquesta visió, si fa més de 70.000 anys la Revolució Cognitiva va provocar petits canvis en la ment dels Homo sapiens, transformant-los de simis africans a la força dominant del planeta, ara assistim a una altra transformació de la humanitat, aquesta vegada utilitzant la tecnologia per realitzar els ajustos i els canvis.

Com a filosofia, dins d'aquest Humanisme Tecnològic també podem observar algunes corrents o teories.

Una d'elles és la que podríem anomenar com a tecnodeterminisme suau. Segons aquesta corrent, la tecnologia sempre ajuda les persones. En l'extrem oposat es situen els que combreguen amb el tecnodeterminisme dur. Aquesta visió creu que la tecnologia acaba controlant la societat.

Precisament la por que això pugui passar és una de les raons per les quals es defensa incloure una concepció més humanista dins de totes les branques científiques i tecnològiques que permet l'avanç de la societat actual.

El poder de les dades

Així, es recorda que solen ser les grans corporacions com Facebook, Google, Amazon o Twitter les que tenen en el seu poder milions de dades sobre tot el que les persones realitzen en el seu dia, el que, amb el tractament posterior, poden saber perfectament què fem, pensem i sentim.

La capacitat de rastrejar tots els nostres moviments, tant en el món físic com en el virtual, així com les nostres reaccions els confereix un poder real no només per vendre'ns productes o serveis legítims, sinó també per incitar les nostres emocions i ajudar-nos en les decisions que prenem cada dia.