Singularitat tecnològica i transhumanisme

A la literatura científica està generalment acceptat que existeixen 3 nivells d'intel·ligència artificial (IA): IA estreta o feble, IA general o forta i superintel·ligència artificial.

Intel·ligència Artificial Feble

L'intel·ligència artificial feble (ANI) és l'únic tipus d'intel·ligència artificial que hem aconseguit fins a la data. La IA feble està orientada a objectius, dissenyada per realitzar tasques específiques com:

• Reconeixement facial
• Reconeixement de veu/assistents de veu
• Conduir un vehicle
• Realitzar suggeriments de compra

Són models estadístics que realitzen prediccions o prescripcions en contextos específics pels quals han estat entrenats a partir d'un conjunt de dades inicial. És molt eficient per completar la tasca específica per a la qual està programada. En tot cas, l'ANI ha experimentat avenços molt importants en els últims anys, gràcies a l'aprenentatge profund i les xarxes neuronals. Per exemple, els sistemes d'IA que s'utilitzen en medicina per diagnosticar el càncer i altres malalties. També, ha guanyat en ubicuïtat i la seva presència és cada vegada més generalitzada en la vida diària dels ciutadans, impulsada per la popularitat dels assistents de veu a casa i funcionalitats incloses en qualsevol dels nostres telèfons intel·ligents com el reconeixement facial a les aplicacions de fotos.

A nivell empresarial, l'ús intel·ligent de les dades és una realitat mitjançant la sensorització de fàbriques que permeten la prescripció de tasques o el manteniment predictiu, o l'acumulació de dades dels usuaris que permet generar productes i serveis totalment personalitzats.

Intel·ligència artificial forta

El següent nivell és la intel·ligència artificial forta (AGI), també coneguda com a intel·ligència artificial general. És la intel·ligència artificial que iguala o excedeix la intel·ligència humana, és a dir, la intel·ligència d'una màquina que pot realitzar amb èxit qualsevol tasca intel·lectual de qualsevol ésser humà. Fins al moment, la intel·ligència artificial forta es manté com una aspiració, és hipotètica malgrat els grans avenços en el camp i la millora dels models de machine learning.

Superintel·ligència artificial

Finalment, la Superintel·ligència Artificial (ASI) es refereix a una intel·ligència molt per sobre de les ments humanes més dotades. Està relacionada amb el que es coneix com a “singularitat tecnològica”.

Què és la singularitat tecnològica?

La singularitat tecnològica prediu que, en el futur, la tecnologia desenvoluparà màquines que superaran la intel·ligència humana, marcant un abans i un després en la història de la humanitat. Això portarà al que el filòsof d'Oxford, Nick Bostrom, anomena “explosió d'intel·ligència”: les màquines es milloraran a elles mateixes de forma recurrent. D'aquesta manera, cada nova generació, en ser més intel·ligent, serà capaç de millorar la seva pròpia intel·ligència, donant lloc a una altra nova generació encara més intel·ligent, i així successivament. La singularitat tecnològica ocasionarà canvis socials inimaginables, impossibles de comprendre o de predir per cap ésser humà.

Els experts difereixen en les seves prediccions respecte a quan succeirà. L'investigador Gary Marcus afirma que:

«Pràcticament tothom en el camp de la IA creu que les màquines algun dia superaran als humans i, en cert nivell, l'única diferència real entre els entusiastes i els escèptics és un marc de temps».

En la Cimera de la Singularitat del 2012, Stuart Armstrong va fer un estudi sobre les prediccions dels experts i es va trobar una àmplia gamma de dates predites, amb un valor mitjà de 2040. En declaracions d'Armstrong el 2012:

«No és completament formal, però la meva estimació actual del 80% és més o menys des de cinc a 100 anys».

Preparant-se per la singularitat tecnològica

Allò que succeirà després de la singularitat és una incògnita per a la ment humana. Una intel·ligència artificial prou potent seria capaç de realitzar canvis a escala global que no podem predir, per raons que no seríem capaços de discernir. No significa necessàriament un futur distòpic per als humans ni que ens extingirem. Tampoc a l'altre extrem, no podem esperar que les màquines realitzin tots els treballs i que els humans visquem en unes vacances permanents. Simplement, no sabem què passarà perquè està fora de l'abast de la nostra intel·ligència.

Que no sapiguem què passarà no significa que no hàgim de preparar-nos. Els esforços reguladors que en l'actualitat aborden temes com la transparència del codi, l'explicabilitat de les decisions de la IA, el biaix de les dades d'entrenament, o els riscos dels usos bèl·lics de la IA, sens dubte són necessaris i seran molt importants en el primer nivell de la IA (ANI). Ara bé, existeixen dubtes raonables per part dels experts sobre la seva aplicabilitat quan arribem a la singularitat tecnològica. Com serem capaços d'aplicar normes a aquest tipus d'intel·ligències tan superiors?

Humanitat augmentada o Transhumanisme

Un dels enfocaments més interessants es basa en la millora de l'ésser humà (humanitat augmentada o transhumanisme) per no perdre la cursa de la intel·ligència davant les màquines.

Per al historiador Yuval Noah Harari el camí d'evolució més probable és precisament que l'ésser humà evolucioni en paral·lel a les màquines. Ho diu en el seu assaig “Homo Deus”:

“Homo sapiens no serà exterminat per una sublevació de robots. És més probable que Homo sapiens es millori a si mateix pas a pas, i que s'uneixi a robots i ordinadors en el procés, fins que els nostres descendents mirin enrere i es donin compte que ja no són la classe d'animal que va escriure la Bíblia”.

De fet ja existeixen en l'actualitat diversos projectes en aquesta línia. Per exemple, Neuralink d'Elon Musk: la seva visió és desenvolupar interfícies cervell-màquina (BCI: brain computer interfaces) per connectar humans i ordinadors per sobreviure a la propera era de la IA. La missió de Neuralink és clara: "si no pots vèncer-los, uneix-te a ells". És a dir, la nostra única forma de tenir una oportunitat quan arribi la IA superintel·ligent és fusionar-nos amb la IA.

Conclusions

Personalment, tot el que podem fer és preparar-nos mentalment i estar oberts a un canvi que, segons els experts, pot succeir-nos en vida.

Per acabar, Harari deia:

“Els neandertals no havien de preocupar-se pel Nasdaq perquè estaven protegits d'ell per un escut de desenes de milers d'anys. No obstant això (..) és probable que l'intent de millorar l'Homo sapiens canviï el món fins a fer-lo irreconeixible ja en aquest segle.” I continua: “En retrospectiva, molts creuen que la caiguda dels faraons va ser un esdeveniment positiu. Potser l'enfonsament de l'humanisme també sigui beneficiós. En general, la gent té por del canvi perquè té por de l'inconnegut. Però l'única i major constant de la història és que tot canvia.”

A SEIDOR ajudem les empreses en el seu camí cap a la transformació digital, si necessites assessorament en l'adopció de la Intel·ligència Artificial, contacta'ns!