Seidor
mujer mirando el móvil

14 de febrer de 2023

Totes les versions del sistema operatiu Android (14 inclosa)

Actualment, es tracta del sistema operatiu mòbil més popular del món. I els seus mèrits ha fet. Des que Google llancés la versió beta d'Android al novembre de 2007, després de comprar la companyia amb el mateix nom el 2003, molts han estat els canvis que ha experimentat en les 16 versions que el gegant de Mountain View ha llançat al mercat dels smartphones. Repassem els principals canvis que s'han succeït al llarg d'aquests més de 10 anys, fent èmfasi en les novetats que s'han incorporat des d'aquella primera versió fins a Android 13, que va veure la llum a l'agost de 2022.

Android 1.0 Apple Pie

Aquesta primera versió es va llançar el 23 de setembre de 2008. En aquell moment, el primer dispositiu Android que es podia adquirir al mercat era l'HTC Dream, del qual es van vendre un milió d'unitats als Estats Units i 100.000 al Regne Unit. Els seus creadors destacaven d'aquest sistema operatiu mòbil que era totalment gratuït i open source, a diferència del seu principal competidor, iOS. Entre les seves característiques es trobaven:

  • Menú desplegable de notificacions
  • Widgets d'escriptori
  • La botiga d'apps d'aquell moment, Android Market, no tenia encara un sistema de pagament per als usuaris, ja que tot el catàleg d'aplicacions era gratuït.
  • Comptava amb Google Sync, que permetien la sincronització OTA amb Google Mail, Contacts i Calendar.
  • Aquesta versió ja comptava amb Navegador, Google Maps, Google Talk, reproductor de vídeo YouTube i suport per a càmera, encara que no es podien ajustar paràmetres com el balanç de blancs, la resolució o la qualitat de les imatges.
  • Estava disponible l'opció de marcatge per veu, per marcar i trucar sense necessitat d'escriure el nom o el número.

Android 1.1 Petit Four

Només uns mesos després, al febrer de 2009, va arribar l'actualització Android 1.1, que inicialment només anava destinada per al HTC Dream. Amb ella, els desenvolupadors del sistema operatiu mòbil de Google volien resoldre certs errors, canviar l'API i afegir algunes prestacions noves:

  • Possibilitat de desar adjunts en els missatges.
  • Mostrar informació detallada dels negocis que els usuaris podien veure a través de Google Maps.

Android 1.5 Cupcake

També el 2009, concretament el 27 d'abril, van llançar l'actualització Android 1.5 Cupcake, la primera que va utilitzar de forma oficial un nom basat en un postre. Estava basada en el kernel de Linux 2.6.27. Van arribar nous terminals, com l'HTC Magic o l'HTC myTouch 3G, que ja incorporaven una novetat: la pantalla tàctil, per la qual cosa els usuaris van començar a gestionar el teclat des de la pantalla. Es van implementar certes millores en la interfície, alhora que contenia noves característiques.

  • Es mostrava la foto dels usuaris en els contactes.
  • Inclou per primera vegada l'opció d'autorotació de la pantalla.
  • S'incloïen les opcions de copiar i enganxar en utilitzar el navegador web.
  • Actualització dels widgets: afegia les vistes en miniatures de les aplicacions que es podien incrustar, per exemple, a la pantalla d'inici.
  • Es va habilitar l'opció per pujar vídeos a Youtube i fotos a la plataforma Picasa.
  • Ja incorporava Bluetooth.
  • Millores en la interfície a l'hora de gravar i reproduir vídeos.

Android 1.6 Donut

Només cinc mesos més tard, al setembre, va arribar el llançament d'Android 1.6 Donut. En aquesta ocasió, els desenvolupadors de Google van realitzar petits retocs visuals en la interfície, encara que el més destacat es trobava en el nucli del sistema operatiu.

  • Es va actualitzar el suport tecnològic per a CDMA/EVDO, 802.1x, VPNs i un motor text-to-speech.
  • Ja estava preparat per acceptar diferents resolucions de pantalla.
  • Va arribar un nou disseny per a Android Market.
  • Incorporava la funció per realitzar cerques tant a internet com en la pròpia memòria del dispositiu.

Android 2.0 Eclair

I encara faltava una actualització més el 2009. Es tractava d'Android 2.0 Eclair, una versió que va suposar un abans i un després en el desenvolupament d'aquest sistema operatiu mòbil, ja que incloïa importants novetats tant en el disseny com en l'arquitectura del propi software. Per aquell temps, els fabricants de smartphones van començar a llançar diferents models amb mides dispars, per la qual cosa Android havia d'adaptar-se al nou mercat. Per a això, es van afegir aquestes característiques, que es van millorar amb les versions 2.0.1 i 2.1:

  • Els usuaris podien afegir diferents comptes al dispositiu i sincronitzar cadascuna d'elles amb el seu compte de Gmail i els seus contactes.
  • Per primera vegada s'afegia Google Maps Navigation, per la qual cosa els usuaris podien disposar d'un sistema de navegació GPS de forma gratuïta.
  • Es va afegir suport per a diferents mides de pantalles.
  • Optimització de la velocitat del maquinari i una GUI renovada.
  • Actualització de la interfície d'usuari del navegador, per incloure imatges en miniatura dels marcadors, una cerca unificada i suport per a HTML5.
  • Nova pantalla de bloqueig i zoom digital.
  • Suport per a Bluetooth 2.1.
  • Millora de la velocitat de tecleig en el teclat virtual, alhora que s'incloïa un diccionari intel·ligent capaç d'aprendre l'ús de certes paraules per realitzar suggeriments, inclosos els noms dels contactes.
fondo de pantalla de bloqueo con lineas de colores

Android 2.2 Froyo

La versió reduïda de iogurt gelat en anglès (frozen yogurt) va arribar al maig de 2010. Per aleshores Google ja havia llançat el seu primer smartphone, el Nexus One; amb ell garantien als seus usuaris una experiència pura amb el seu sistema operatiu, i evitaven així que s'interposessin les diferents ROM que incorporava cada fabricant. En aquest nou escenari, amb cada vegada més firmes llançant els seus terminals per al sistema operatiu de Google, va arribar aquesta actualització que incloïa nombrosos canvis, alguns d'ells orientats a un ús corporatiu:

  • Es va integrar el motor de JavaScript V8 de Chrome utilitzat en el navegador.
  • Incorporació del suport per al servei Android Cloud to Device Messaging (C2DM), per tal d'habilitar notificacions push.
  • Van millorar el suport per a Microsoft Exchange, incloent-hi autodescobriment, polítiques de seguretat, consulta a la Global Access List, sincronització de calendari i esborrat remot.
  • Van afegir la funció de poder deshabilitar l'accés de dades sobre la xarxa mòbil.
  • Aquesta versió també incorporava suport per a Adobe Flash.
  • Van afegir suport per actuar com a hotspot respecte d'altres dispositius.
  • També, millores en la pantalla perquè pogués suportar un alt nombre de PPI (320 ppi) i permetre la gravació de vídeo en 720p.

Android 2.3 Gingerbread

Abans que el 2010 arribés a la seva fi, va arribar una nova versió d'Android, en aquest cas la 2.3, també coneguda com Gingerbread, que es convertiria en la versió més estesa del sistema operatiu de Google durant els següents anys. Aquesta actualització incorporava una important revisió del disseny de la interfície d'usuari, que incrementava la velocitat i la simplicitat. Va ser la primera versió en què tota la interacció amb el sistema operatiu es realitzava a través de les pantalles tàctils.

  • Aquesta nova versió incloïa suport per a NFC.
  • Van substituir el sistema de fitxers YAFFS per ext4.
  • Van afegir suport natiu per a SIP i telefonia per internet VoIP.
  • Van implementar millores en el sistema per recollir les dades sobrants i així incrementar el rendiment del sistema operatiu i dels terminals.
  • Van incloure més sensors, com el giroscopi i el baròmetre.
  • En la versió 2.3.4 també van incloure suport per a xat de vídeo o veu, a través de l'aplicació de Google Talk.
  • També van afegir suport per a la biblioteca Open Accessory, per connectar dos dispositius mitjançant USC sempre que el ‘software’ i l'aplicació siguin compatibles.

Android 3.0 Honeycomb

Al febrer de 2011, Google va llançar aquesta nova versió d'Android. És la primera i única versió desenvolupada exclusivament per a televisors i tauletes, no per als smartphones amb aquest sistema operatiu (va ser llavors quan va arribar al mercat la tauleta Motorola Xoom). Una de les principals característiques que sumava aquesta versió era la barra d'eines situada a la part inferior de la pantalla, que reemplaçava la barra d'estat que es troba als telèfons mòbils. Així mateix, sumava un botó d'aplicacions recents per recuperar-les ràpidament. Es van introduir també millores en l'acceleració del hardware i en la renderització dels gràfics 3D.

Un altre dels canvis més destacats va ser que Google va aprovar un nou mètode de distribució, de tal manera que els fabricants rebien un codi font i la llicència per utilitzar-lo només una vegada que la companyia propietària d'Android havia aprovat les seves opcions de maquinari.

Android 4.0 Ice Cream Sandwich

Aquesta nova versió d'Android estava basada en l'anterior, en Honeycomb, però optimitzada per a smartphones. Va ser amb aquesta actualització amb la qual molts consideren que l'OS de Google va passar a una nova fase, ja que va superar en quota de mercat a BlackBerry i es va convertir en el sistema operatiu mòbil més utilitzat del món. Aquesta nova versió incorporava les següents millores:

  • Va ser la primera en què van renovar la font tipogràfica i es va implantar Roboto.
  • Es van afegir els botons de programari, també per als telèfons mòbils.
  • Es incloïa Android Beam, una opció que permetia el ràpid intercanvi d'enllaços web, informació de contactes, adreces, vídeos de YouTube i un altre tipus de dades a través del NFC.
  • Tot i que abans d'aquesta versió el programari VPN necessitava una versió rootejada d'Android, ara s'hi ha inclòs.
  • Van implementar l'opció per tancar apps que consumeixen dades en segon pla.
  • El nou Google Chrome ja permetia establir pestanyes, fins a un total de 15.
  • També incloïa suport MKV i per al llapis tàctil.

Android 4.1 Jelly Bean

Aquesta nova versió va veure la llum al juliol de 2012, durant l'I/O d'aquell mateix any. L'actualització 4.1 Jelly Bean va arribar amb el propòsit de millorar tant el rendiment com la funcionalitat de la interfície d'usuari. Per assolir aquest objectiu, els desenvolupadors de Google van involucrar el Project Butter, que portava amb si millores com una velocitat de quadre fixa de 60 frames per segon, un temps de sincronització Vsync, l'anticipació tàctil i el triple buffering, cosa que generava una IU més fluida. Després van arribar les versions Android 4.2 i 4.3, que mantenien el mateix sobrenom i que van afegir les següents millores:

  • Desaparició del suport per a Flash Player.
  • Es va implementar la transferència de dades Bluetooth per a Android Beam
  • El còdec Fraunhofer FDK AAC passa a ser estàndard en Android i aporta codificació/decodificació de canals AAC 5.1.
  • En aquesta actualització va arribar Google Now, la primera versió de la interfície conversacional de Google. Això va suposar que ja no fos necessari prémer la icona del micròfon per realitzar cerques per veu, sinó que només calia dir “Ok Google” per interactuar amb el dispositiu.
  • Es va implementar Google Cloud Print, que permetia enviar a les impressores connectades aquells documents, fotos o pàgines web que volguéssim imprimir, directament des de l'smartphone o la tauleta.
  • Es va incloure una millora perquè, quan el terminal rebés una trucada d'un número de telèfon que no estigués a la llista de contactes, el dispositiu busqués coincidències amb els números de les empreses que estiguessin presents en una llista local de Google Maps.
  • Implementa, per primera vegada, suport complet per a Chromecast.
  • Es va optimitzar el sistema operatiu perquè només funcionés amb 512 MB de RAM.

Android 4.4 KitKat

El 31 d'octubre de 2013 va arribar aquesta nova actualització del sistema operatiu mòbil de Google, on la companyia tecnològica es va aliar amb Nestlé per utilitzar el sobrenom d'aquesta versió. Amb aquesta versió es va intentar pal·liar un dels principals problemes d'Android: els fabricants tecnològics tenien molts problemes per adaptar els seus dispositius a les exigències i requisits de les últimes versions, cosa que feia que els usuaris no actualitzessin l'OS dels seus terminals.

  • Es rebaixen els requisits de hardware per tal de corregir la fragmentació que existeix en el mercat amb les versions. Per a això, es va optimitzar el rendiment en dispositius amb especificacions més baixes, inclosa la compatibilitat amb zRAM, i es va afegir l'API per a aquells dispositius on l'OS només podia utilitzar 340 MB de memòria RAM.
  • Van afegir un sensor de passos i l'API per comptar-los.
  • Van introduir per primera vegada Android Runtime (ART), un nou entorn experimental de temps d'execució d'aplicacions, que va venir a reemplaçar la màquina virtual Dalvik. Això sí, encara no estava de forma predeterminada en la configuració.
  • L'aplicació de configuració ja no utilitza un disseny de múltiples panells en dispositius amb pantalles més grans.
  • S'afegeix suport Bluetooth HID, la qual cosa permet sincronitzar fins a 7 dispositius.
  • Aquesta versió d'Android incorpora suport per a infrarojos, de manera que, entre altres funcionalitats, es pot utilitzar el dispositiu com a comandament a distància per al televisor.
  • Android 4.4 inclou la suite ofimàtica QuickOffice.
fondo pantalla inicio en móvil Android

Android 5.0 Lollipop

Aquesta nova versió del sistema operatiu mòbil de Google va veure la llum a finals de 2014. Una de les seves principals característiques va ser l'arribada de Material Design, un nou llenguatge de disseny que venia a unificar l'experiència d'ús en tots els dispositius. A aquesta millora s'hi unien moltes altres:

  • Android Runtime reemplaça definitivament a Dalvik.
  • A través del Projecte Volta s'implementen millores per optimitzar el rendiment de les bateries dels diferents dispositius.
  • Renovat sistema de notificacions intel·ligents, de tal manera que es poden controlar quan i com es veuen, i fins i tot contestar a algunes d'elles directament des de la pantalla de bloqueig.
  • S'afegeix suport per a CPUs de 64 bits.
  • OpenGL ES 3.1 i Android Extension Pack (AEP) s'incorporen en la configuració d'aquelles GPUs que poden donar-li suport.
  • S'implementa l'opció Tap and Go que permet als usuaris migrar ràpidament a un nou dispositiu Android. A més, ja sigui utilitzant el NFC o el Bluetooth es poden transferir dades del compte Google, ajustos de configuració de dades de l'usuari i fins i tot aplicacions instal·lades.
  • S'implementa la funció Android Smart Lock, a través de la qual es pot emparellar un dispositiu Android amb un altre, ja sigui un smartwatch o el navegador d'un cotxe.

Android 6.0 Marshmallow

El llançament d'aquesta versió es va produir el 5 d'octubre de 2015. Més coneguda per tots com Android M, va introduir una característica important: l'usuari podia concedir o denegar permisos a les aplicacions en funció de les seves necessitats. A aquesta s'hi van sumar altres millores:

  • S'implementa el suport per al USB Type-C i per a empremtes dactilars.
  • Aquesta nova versió ja incorpora Android Pay.
  • Implementació del mode Doze, que s'encarrega de reduir la velocitat de la CPU mentre la pantalla està apagada, per així evitar el consum de bateria.
  • S'afegeix suport oficial per a targetes SD i USB, i l'emmagatzematge extern es comporta de la mateixa manera que l'emmagatzematge intern.
  • Inclou Google Now on Tap, que és l'expansió de Google Now a tot el dispositiu. Amb aquesta opció, en mantenir la pantalla premuda de forma prolongada ens apareixerà una targeta amb informació referent al que aparegués.

Android 7.0 Nougat

Encara que els desenvolupadors van poder veure les primeres versions d'aquesta actualització al març de 2016, no va ser fins al mes d'octubre quan es va produir el llançament. El sistema operatiu de Google es va adaptant als nous escenaris i, entre altres coses, incorpora Daydream com a plataforma de realitat virtual. Altres de les millores que porta amb si Android 7.0 són:

  • S'agilitza el procés d'instal·lació de les aplicacions, ja que no es compilen durant la instal·lació, sinó que aquest procés es realitza una vegada que s'estan executant o quan estan en repòs. A això s'hi suma la implementació del compilador Just in Time (JIT), amb creació de perfils de codi per a ART, que reporta una millora constant en el rendiment de les apps a mesura que es van executant.
  • Android 7.0 incorpora l'API Vulkan, amb un millor rendiment gràfic.
  • Aquesta versió de l'OS de Google utilitza Chrome com a WebView, una funció que permet estalviar consum de RAM, ja que les aplicacions no han de carregar aquest component.
fondo pantalla inicio en móvil Android

Android 8.0 Oreo

Aquesta actualització, el llançament de la qual es va produir a l'agost de 2017, va marcar un abans i un després. Sobretot pel que fa al Project Treble, que va suposar el major canvi en els fonaments d'Android des dels seus inicis. Es va implementar amb aquest una arquitectura modular l'objectiu de la qual era facilitar i agilitzar als fabricants de maquinari el lliurament d'actualitzacions d'Android. A això se suma l'arribada de Android Oreo Go Edition, una versió de l'OS de Google més lleugera per oferir un millor rendiment en els dispositius amb menys d'1 GB de memòria RAM.

També es va afegir la Implementació de Google Play Protect, que permetia als usuaris tenir un major control d'allò que s'instal·la als seus dispositius. Podien contrastar la font del codi dels programes descarregats i decidir si mereixen o no la seva confiança. D'aquesta manera, s'intentava frenar l'avanç del malware, alhora que es millorava la privacitat. També es van realitzar millores en les xarxes wifi, perquè es connectés a les xarxes fiables fins i tot amb la connexió desactivada.

Android 9.0 Pie

El agost de 2018 es va produir el llançament d'aquesta novena versió de Android. Les principals característiques d'aquesta actualització eren la importància que adquiria la intel·ligència artificial per al comportament predictiu de l'ús d'aplicacions, de la bateria del dispositiu i algunes altres funcionalitats. També la implementació de Digital Wellbeing, un paquet de mesures per reduir la dependència del mòbil, com per exemple limitar el temps d'ús de certes apps.

Android 10

En el segon semestre de 2019, Google va llançar al mercat Android 10 (inicialment es va especular que el seu nom seria Android Q). Aquesta nova versió del sistema operatiu de l'androide verd suposa un salt qualitatiu molt important en diferents aspectes. La versió beta d'Android 10 es va anunciar el 13 de març de 2019 i el llançament final va començar a implementar-se des del 3 de setembre en els smartphones de Google.

Un dels camps en els quals Android s'està tornant més intel·ligent és en el de les respostes que ofereix quan tracta de respondre a totes i cadascuna de les comunicacions, notificacions o missatges. També s'ha avançat per generalitzar l'ús del mode nocturn o per guanyar en seguretat i privacitat. Amb aquestes i altres millores, el futur que es presenta per a Android és, sens dubte, apassionant.

Android 11

Al juny de 2020 Google va llançar la primera beta d'Android 11. Les seves principals novetats van ser millorar la seva compatibilitat amb telèfons intel·ligents plegables, connectivitat 5G, Project Mainline i HEIFs animats, a més d'incloure suport per a l'autenticació de trucades STIR/SHAKEN.

Una altra de les seves novetats és la nova opció de permís de localització, que permet atorgar accés de localització (només aquesta vegada) a una aplicació.

Android 12

Al novembre de 2021 va començar a distribuir-se Android 12. Entre les seves novetats destaquen la inclusió d'un menú flotant exclusiu per a videojocs, App Pairs, la navegació per gestos o la possibilitat d'utilitzar el telèfon com a clau digital per als cotxes.

En els temps que vivim una altra novetat molt celebrada pels seus usuaris ha estat el Panell de Privacitat, un menú en el qual comprovar quines aplicacions han accedit a la ubicació de la càmera, el micròfon o el dispositiu.

Android 13

Al març de 2022 es va llançar oficialment Android 13. Entre les seves moltes novetats destaquen nous temes personalitzats, un nou reproductor multimèdia, a més de millores en benestar digital.

Relacionat amb la privacitat, ara les apps poden demanar permís per a cada tipus de matèria de forma individualitzada, en lloc d'obtenir permís per a tot.

També el porta-retalls s'ha renovat, sent ara més segur i privat que mai!

Android 14:

La versió definitiva i estable d'Android 14 està disponible des d'octubre de 2023, i les seves diverses actualitzacions han estat superant obstacles per arribar gradualment als dispositius mòbils compatibles. Com a successor d'Android 13, aquest sistema operatiu presenta millores en funcions i en la interfície:

Millor optimització i rendiment:

Android 14 s'ha centrat a millorar l'eficiència del sistema operatiu, cosa que es traduirà en un rendiment més ràpid i una millor gestió de recursos. Això implica una optimització més profunda de la bateria, una execució més fluida de les aplicacions i una resposta més ràpida del sistema en general.

Novetats en funcions de seguretat i privacitat:

Android 14 conté millores significatives en seguretat i privacitat per protegir encara més la informació de l'usuari. Això inclou característiques com una gestió més avançada de permisos d'aplicacions, controls més estrictes sobre l'accés a dades sensibles i noves eines per protegir contra malware i atacs cibernètics.

Major integració amb dispositius intel·ligents i IA:

Amb la proliferació de dispositius intel·ligents a l'Internet de les coses (IoT) i l'avenç de la intel·ligència artificial, Android 14 ofereix una millor integració amb aquests sistemes. Això inclou una major compatibilitat amb dispositius domèstics intel·ligents, una intel·ligència artificial més potent per millorar les funcions de l'assistent virtual i una experiència més cohesionada en l'ecosistema Android en general.