L'altra bretxa digital

Les noves arestes

Pensem en aquesta altra bretxa digital com una cosa amb una dimensió més estratègica i global, i reflexionem sobre com està evolucionant aquest món tecnològic en què ens movem. Parlem d'escenaris desafiadors, de tensió o de fricció global, darrere de les bambolines de la revolució digital. Com que el tema és inabastable i ha donat (i ho segueix fent) per escriure centenars de pàgines, faré servir l'excusa que m'ofereix la limitació d'espai d'aquest article per enumerar només alguns d'ells:

• Innovació (massa) fàcil. Ens estem trobant que la innovació que està capgirant el món tecnològic sembla més ràpida, més barata i més democratitzada, cosa que ja està sorprenent (i gairebé expulsant) a molts actors tradicionals d'aquest món. El ritme impredictible amb què s'estan introduint determinades disrupcions (com la IA generativa, la computació quàntica o les tecnologies descentralitzades, per citar només uns quants exemples) està tensant i reptant contínuament els grans proveïdors de tecnologia amb l'amenaça de la irrellevància, perquè potser no tenen armes (més enllà de les financeres) per competir contra les noves companyies tecnològiques, petites i àgils, i, per tant, capaces d'innovar - i de canviar completament els paradigmes - d'una manera massa ràpida i fàcil.
• L'individu al poder. Ni tan sols cal parlar d'empreses: un individu, o un grup petit d'individus (amb nul·la organització, i gens modelables o influenciables) pot estar sent avui dia, almenys en alguns àmbits del desenvolupament digital, molta més corretja de transmissió de la innovació que algun gegant tecnològic, amb tots els seus recursos i tentacles. Feu la prova de donar una ullada a com estan anant les coses i què es cou en aquesta olla a pressió de la innovació que són els hackatons o plataformes col·laboratives com Discord, Mastodon o altres. Ja ho porten fent des de fa temps les firmes de capital risc que han regat amb milions de dòlars algunes startups que sorgeixen d'aquests jaciments.
• Atresorar informació ja no serveix. Quan ens acabàvem d'acostumar a tractar la possessió de la informació com el nou petroli (amb els esforços econòmics que s'han arribat a fer en ocasions per atresorar-la), pot ser que estigui arribant el moment en què la dada en si mateixa no aporti ja molt valor, sinó només la capacitat de produir algoritmes predictors o de síntesi. Aquests algoritmes, d'altra banda, arribaran a no necessitar ni tan sols recollir informació original, sinó que funcionaran perfectament amb dades generades per altres. La informació al pes es devalua, en comparació a la capacitat de fabricar-la.
• Regular i paralitzar. L'explosió de la IA està despertant els mateixos fantasmes que sempre han atenallat les societats davant les disrupcions capaces de desafiar les estructures o els comportaments tradicionals, especialment quan no s'ha estat capaç de predir com seria el món l'endemà. El punt actual de la societat és el d'un irrefrenable pànic (o incertesa, el que és pitjor) a un hipotètic domini del món per part de màquines capaces de pensar – i, pitjor, de sentir – per si mateixes. Davant d'això, les institucions polítiques nacionals o supranacionals estan començant a engegar la tradicionalment poc capaç, indiscriminada i paralitzant màquina reguladora, i incorrent amb això en els errors de sempre: anàlisi simplista de la realitat, nul maneig de la incertesa, i una pavorosa lentitud de reacció a uns canvis tecnològics i socials que, al final, sempre acaben filtrant-se per entre les escletxes de les normes.
• La loteria dels recursos naturals. La natura ha estat capritxosa amb el seu paper en l'evolució de la tecnologia, situant la majoria dels jaciments naturals clau per a la digitalització en zones sota tensió, guerra, o directament sota condicions de treball poc admissibles des del punt de vista humà. Un exemple és el cobalt mineral (essencial per a la fabricació de, per exemple, les bateries dels cotxes elèctrics), els importantíssims jaciments del Congo (que suposen més de la meitat de la producció a nivell mundial) han estat explotats amb pràctiques laborals considerades sovint il·legals, i estan sent controlats gradualment per una sola potència, la Xina, que controla el 44% de la producció mundial i el refinament del 77% d'aquest mineral, segons Darton Commodities. Les tensions sobre aquests recursos essencials per a la mobilitat del segle XXI no només estan servides, sinó que aniran a més amb el pas del temps.