Orígens del lideratge humanista

La trampa de viure sense una identitat pròpia

Vivim sense personalitat pròpia, arrossegats pel que altres decideixen que hem de desitjar. No triem, simplement seguim el camí que ens tracen, sense qüestionar-lo. Ens deixem portar per les expectatives alienes, atrapats. Actuem com si l'important fos complir amb el que altres esperen de nosaltres, mentre perdem la nostra essència, les nostres veritables metes.

El valor de construir sobre la nostra essència per a un canvi efectiu

El canvi efectiu no es tracta de reinventar-nos des de zero, sinó de construir sobre el que ja som. Si forcem una transformació que no està alineada amb la nostra essència, l'esforç pot ser enorme, però el progrés mínim. És física, el treball (W=F⋅d) és el producte de la força per la distància recorreguda. Si apliquem molta força en la direcció equivocada, el treball és negatiu. En canvi, quan acceptem la nostra realitat i treballem des d'aquesta acceptació, l'esforç es tradueix en un canvi significatiu.

Aquesta reflexió, encara que pràctica, pot ser dura quan avaluem els nostres equips i volem reconèixer el canvi assolit. És fonamental mesurar el progrés en funció de l'avançat, no de l'esforç realitzat. Utilitza-la amb els teus equips, és clau per entendre l'avanç i espai aconseguit, valora pel treball realitzat no per l'esforç emprat.

En línia amb el que s'ha exposat, la adequada reinvenció no consisteix a abandonar el que som per convertir-nos en alguna cosa diferent, sinó en amplificar la nostra essència i descobrir noves formes de ser en un món canviant amb l'objectiu de ser competitius.

Aconseguir això no és senzill, necessitem saber què ens fa diferents. Si no ho tens clar, pensa en els teus orígens, en el teu llegat: Per què i com va començar tot? Les nostres arrels ens ofereixen pistes valuoses sobre el que ens diferencia.

Trobar l'equilibri entre el nostre passat i les demandes del futur

Un món que canvia ràpidament deixa poc temps per a la nostàlgia i els detalls irrellevants. La majoria de les vegades no tenim temps per reflexionar sobre la nostra història. Però una comprensió sofisticada del passat és una de les eines més poderoses de les quals disposem per donar forma al futur. Queda clar la importància de aprendre les lliçons del passat sense caure en la melangia d'aquesta. Però, és alarmant el percentatge de líders que manca d'aquesta pràctica, successions mal realitzades, líders excessivament pragmàtics i orientats exclusivament al compte de resultats, i poc a l'exploració. Parlem de necessitat.

Anar als nostres orígens i analitzar la nostra història inculca un sentit d'identitat i propòsit que ens suggereix que objectius poden tenir èxit.

Per acabar, m'agradaria esmentar a Carl Becker, historiador nord-americà que va destacar la importància del context i la perspectiva en la interpretació de la història. Aquest historiador va dir «El passat és una mena de pantalla en la qual projectem la nostra visió del futur». Fins i tot quan no es pugui discernir una imatge clara del futur en el passat, és quan ha arribat el moment de fer canvis importants derivats de necessitats crítiques sense alterar l'essència.

Necessitem estar connectats amb la nostra història personal i professional, amb perspectiva de futur. El nostre llegat, fruit de la història, ens deixa valuoses lliçons i grans moments d'aprenentatge. No obstant això, aferrar-se massa a ell pot convertir-se en una limitació que ens impedeixi avançar. Necessitem equilibri entre el nostre origen i el que ens demana el futur.