10 d’octubre de 2023
El Retorn dels Ludites: IA i el Futur del Treball
Desafiaments davant la revolució de la intel·ligència artificial
El 1811, a l'Anglaterra de Jordi III, i concretament a Nottingham, nombrosos treballadors tèxtils (en la seva majoria artesans experts en les tasques de confecció de teixits) van començar a irrompre a les primitives fàbriques tèxtils de l'època per destruir els telers i els marcs de punt automatitzats. Aquests treballadors han rebut el nom de ludites, suposadament per un destructor de màquines anomenat Ned Ludd, de l'existència del qual no hi ha una evidència inequívoca. Els ludites van cremar algunes fàbriques i van destrossar les seves màquines, fins i tot es van enfrontar violentament a les forces de l'ordre.
Avui, per extensió, apliquem el terme ludita per referir-nos a les persones que es resisteixen a la utilització de les tecnologies per considerar que tenen un impacte negatiu en la forma de vida de les persones.
Ara, en paral·lel a l'explosió de la intel·ligència artificial, estan apareixent de nou els ludites. Aquests nous ludites estan preocupats per les possibles conseqüències negatives de la IA i estan lluitant contra la seva adopció, sol·licitant una moratòria per als seus avenços. I aquesta vegada, els ludites, curiosa i paradoxalment, no són irats treballadors manuals, sinó alguns dels principals gurús de la digitalització que temen que aquesta se'ls escapi de les mans.
Desafiaments i resistència en l'era de la intel·ligència artificial
Els crítics de la IA argumenten que les màquines mai podran igualar la creativitat, l'empatia i la intuïció humana, i que l'automatització a gran escala podria causar un augment en la desigualtat i l'exclusió social. A més, hi ha temors que els sistemes de IA puguin ser utilitzats per prendre decisions esbiaixades o injustes, i que les dades recopilades per les empreses de IA puguin ser utilitzades per al control i la manipulació.
Alguns dels nous Ludites estan lluitant activament contra la IA a través de la protesta i l'acció política. Han sorgit grups de defensa de la privacitat i la llibertat en línia que exigeixen regulacions més estrictes sobre la IA i la protecció de les dades personals. Altres estan treballant per desenvolupar tecnologies que siguin més transparents i justes, o que fins i tot posin el control en mans dels usuaris.
Finalment, i amb la màxima difusió mediàtica, s'han creat manifestos per demanar una congelació dels avenços en intel·ligència artificial, i una reflexió sobre les regles del joc de la IA. Segurament la reflexió clau és: Qui es beneficia de l'automatització? Quins riscos suposa? i Qui ha de pagar els seus costos?
Integrant la intel·ligència artificial en la IoT – Casos d'ús i tendències
En l'actualitat, l'ús de la intel·ligència artificial (IA) en la internet de les coses (IoT) pot tenir diversos beneficis, com, per exemple: manteniment preventiu, detecció d'anomalies en les dades, millorar l'eficiència i l'automatització dels processos, millorar la seguretat i millorar l'experiència de l'usuari.
La inevitable automatització i el seu impacte en la societat: Desafiaments i solucions
La automatització és imparable i tindrà un fort impacte social. Aquesta és la veritat desagradable, incòmoda, en la qual els nostres polítics no volen que pensem, i per a la qual no tenen cap pla. Serà el mercat, l'economia, la que farà d'aquesta situació una veritat incontrovertible. Els negocis de l'era digital necessitaran menys personal.
És a dir, experimentarem una pressió a la baixa en les necessitats de capital humà, de manera que el nombre de persones necessàries per unitat de PIB es reduirà. De la mateixa manera que la Revolució Industrial va convertir en obsolets molts dels llocs de treball dels quals vivien els nostres rebesavis, la Revolució Digital i la hiperautomatització faran redundants moltes de les nostres ocupacions per als nostres fills.
La diferència és que el procés que abans va durar més d'un segle ara probablement serà una realitat en poques dècades. La segona diferència és que abans fonamentalment va afectar a treballs manuals, mentre que la hiperautomatització afectarà no només els llocs de treball de la indústria, sinó també els de serveis i els treballadors del coneixement.
El repte és que els beneficis de l'automatització reverteixin en la societat cobrint els costos de la pèrdua de llocs de treball. Per a això, és precís dissenyar un nou model d'estat del benestar i del paper de l'ocupació en l'economia, i mecanismes fiscals per finançar-los. Mecanismes com la renda bàsica universal poden ajudar a evitar part dels riscos socials i servir com un mitjà per a la redistribució de la riquesa generada per les màquines.
Però no només hem de desplegar una renda mínima. Hem de reinventar el sistema educatiu. El sistema actual està dissenyat per a l'era industrial, en què els llocs de treball eren raonablement estables: les persones es formen durant un període d'entre 8 i 15 anys, treballen durant 50-60 anys i es jubilen durant 10-20 anys. Aquest model vital és absolutament inadequat per a la societat hiperdigital.
És imprescindible introduir la formació com una part essencial del període productiu de les persones. Els treballadors hauran de canviar dues, tres o cinc vegades d'ofici durant aquest període. A més, els empleats hauran de treballar més anys per cobrir aquests períodes de formació i limitar el període de jubilació, expandit per l'augment de l'esperança de vida.
Lamentablement o afortunadament, depèn del punt de vista, l'automatització és inevitable. La raó és senzilla: l'automatització redueix costos i a les empreses els encanta reduir costos. En realitat, l'automatització comporta altres beneficis com la reducció d'errors i la millora de la qualitat, aspectes que també aporten un indubtable valor.
Presenciarem una automatització exponencial que reemplaçarà el treball d'éssers humans per màquines. Hem de ser plenament conscients d'això. Això no significa que no puguem fer res al respecte. Significa que haurem de redissenyar la societat per adaptar-se a aquesta realitat. El treball ens definirà com a individus en menor mesura del que ho ha fet des de la Revolució Industrial.
En darrera instància, la IA és una eina que pot ser utilitzada per al bé o per al mal, i és responsabilitat dels usuaris i desenvolupadors assegurar-se que s'utilitzi de manera ètica i responsable. Si bé és important ser conscient dels possibles riscos i desavantatges de la IA, també és important no deixar-se portar per la por i l'oposició cega. Amb el debat i la regulació adequats, la IA pot ser una força positiva en les nostres vides i en la societat en general.
Vols saber-ne més? Podem oferir-te realitzar a la teva companyia un training seminar sobre intel·ligència artificial i Chat GPT.
Share
Potser et pot interessar
La realitat de la transformació
Descobreix com els directius afronten la realitat de la transformació empresarial en un món d'incertesa. Exploren els desafiaments, estratègies i la importància de la resiliència en aquest camí cap al canvi constant. Uneix-te a aquesta conversa sobre lideratge, innovació i adaptació per assegurar un futur exitós a la teva organització.
Banc Camins
Van buscar una solució que millorés el seu model de treball híbrid, amb processos digitals i eficients que els permetessin interactuar amb la seva força laboral sense interrupcions, així com comptar amb informació actualitzada i segura i la capacitat d'analitzar les dades.
Per a això, van decidir implementar els mòduls Core HR, Time Off i Performance & Goals de SAP SuccessFactors per a 360 usuaris.