Serem capaços de conviure amb noves formes d'intel·ligència sense renunciar a la nostra?

No obstant això, els nostres avantpassats de fa un segle, veien en aquests vehicles a motor un veritable perill i una intrusió als seus drets constitucionals. De fet, van haver d'aprendre a conviure amb aquestes màquines, per la seva pròpia seguretat.

És a dir, que les persones, en general, solen expressar les seves pors i temors que determinats avenços tecnològics puguin suposar un perill per a la pròpia humanitat. El cas més recent és el de la Intel·ligència Artificial. I encara que és cert que aquestes tecnologies són tan disruptives que provoquen alteracions en l'ecosistema econòmic i social, la pròpia humanitat, responsable del desenvolupament d'aquests avenços, acaba imposant límits i cotos perquè l'ús d'aquests avenços sigui sempre en pro del benefici majoritari i no suposi un perill.

I, com va passar amb l'adveniment dels robots i l'automatització, alguns llocs de treball estan veient com les persones són substituïdes per màquines, la veritat és que la tecnologia també té el poder de generar molts altres nous llocs.

Una cosa que es deguda al fet que la IA i els humans no tenen les mateixes qualitats i capacitats. Les màquines basades en IA són ràpides, més precises i racionals, però no són intuïtives, emocionals ni sensibles a la cultura. I són precisament aquestes capacitats les que posseïm els humans i les que ens fan eficaços.

Per què rebutgem la tecnologia

Calestous Juma, director de Ciència, Tecnologia i Globalització al Belfer Center for Science and International Affairs de la Harvard Kennedy School of Government, sosté en el seu llibre “Innovation and Its Enemies: Why People Resist New Technologies”, que la societat tendeix a rebutjar les noves tecnologies quan substitueixen, en lloc d'augmentar, la nostra humanitat.

Al contrari, abracem i adoptem amb entusiasme aquests avenços quan donen suport al nostre desig d'inclusió, propòsit, repte, significat i alineació amb la natura. Ho fem fins i tot quan són difícils de gestionar, cars, lents d'utilitzar i s'espatllen constantment.

Per exemple, els primers dies de la introducció dels tractors als Estats Units no van ser el parangó de l'eficiència agrícola. Els tractors oferien poques avantatges sobre els cavalls. Alguns detractors argumentaven que el seu valor podria millorar marginalment si poguessin reproduir-se com els cavalls.

Vivint amb les noves intel·ligències

Una cosa similar està passant en aquests moments amb la Intel·ligència Artificial, que està demostrant ser molt útil i rendible per a moltes coses. Atès que encara està en fase de desenvolupament i els humans encara ens estem acostumant a la seva potència i possibilitats, són moltes les pors que l'envolten. Com més poderosa es torni la IA, com més li demanem que faci per nosaltres, més important serà especificar els seus objectius amb summa cura.

Així que hem d'assegurar-nos que les potents màquines d'IA siguin "amigues dels humans", és a dir, que els seus objectius coincideixin de manera fiable amb els nostres propis valors. No obstant això, això no és una tasca fàcil, ja que l'ètica, el dret i els valors no són iguals en tots els països ni cultures. L'objectiu del desenvolupament i la legislació és evitar que la nova i poderosa intel·ligència amplifiqui els costats foscos de la nostra pròpia naturalesa.

Noves formes de convivència

Erik Brynjolfsson, director de la Iniciativa del MIT sobre l'Economia Digital i autor de "Machine, Platform, Crowd: Harnessing Our Digital Future", defensa que la IA i les tecnologies relacionades ja han assolit un rendiment sobrehumà en molts àmbits.

En la seva opinió, el més probable és que utilitzem aquesta potència per fer del món un lloc millor. Per exemple, podem eliminar virtualment la pobresa global, reduir massivament les malalties i proporcionar una millor educació a gairebé tots els habitants del planeta. Això sí, denuncia que es pot usar la IA i el Machine Learning per concentrar cada cop més la riquesa i el poder, deixant enrere a moltes persones, i per crear armes encara més horribles.

Per això, segons la seva visió, la pregunta correcta que ens hem de fer no és "Què passarà?", sinó "Què decidirem fer?". Aquest plantejament ens ha de donar una resposta que ens porti a treballar i lluitar perquè la tecnologia estigui a l'altura dels nostres valors.