Soulbound tokens

Els NFT, en particular, són una mena de títols (fitxes), únics i no intercanviables (és a dir, no són fungibles com les criptomonedes o altres tokens digitals) i tenen per tant la particularitat de poder demostrar incontrovertiblement la propietat sobre ells, i a més assegurar la seva unicitat, inalterabilitat i no reproductibilitat. Els NFT s'han definit com un estàndard dins de la blockchain Ethereum en les RFC-721 i ERC-1155.

Aproximant-nos a la Identitat digital

D'altra banda, existeix des de fa temps una creixent necessitat de disposar d'un ecosistema acceptat que aborde el problema de la identitat i les credencials digitals de l'individu, el qual assegure tant la validesa i interoperabilitat universal d'aquelles (tant a través d'institucions com de les fronteres nacionals) com la seva fiabilitat i subjecció a la sobirania personal.

Amb aquest model, els individus són propietaris exclusius de totes les dades referides a la seva identitat i poden gestionar sobiranament i amb total llibertat les credencials digitals que els són atorgades per tercers (personals, acadèmiques, professionals…) de manera que les puguin fer servir per demostrar qualsevol cosa, i davant de qualsevol, sobre la seva existència, competències o èxits vitals. El desenvolupament de les tècniques criptogràfiques i dels registres descentralitzats de confiança basats en blockchain – públics o privats - fa temps que són la base de diverses iniciatives emergents per a la implantació de la identitat descentralitzada i de les credencials digitals dels ciutadans (Verifiable Credentials, Open Badges, EBSI…).

Així, sembla lògic pensar que algun tipus de token digital (amb les propietats que hem esmentat, més la no transferibilitat) podria servir per recollir informació precisament sobre les esmentades credencials vitals. Aquí és on entren en joc els novedosos Soulbound Tokens (SBT).

El concepte SBT

El model dels Soulbound Tokens (SBT) va ser presentat l'any passat (Decentralized Society: Finding Web3’s Soul) pel cofundador d'Ethereum, Vitalik Buterin, a més de Puja Ohlhaver i Glen Weyl.

Bàsicament, els SBT estan definits com un tipus de tokens digitals similars als NFT, però que s'emeten a un individu en representació d'alguna(es) de les seves credencials (per exemple, amb dades sobre la seva identitat o els seus estudis). Aquests certificats (posem per exemple un títol acadèmic) serien emesos en blockchain per part d'un anomenat soul (una Universitat) a un beneficiari dotat d'un wallet digital (seguint amb el nostre cas, un antic alumne). El nostre individu, per la seva banda, podria presentar selectivament els seus souls a un tercer, demostrant d'aquesta manera la possessió i validesa d'unes credencials acadèmiques recolzades per la Universitat del nostre exemple. En tot aquest flux, l'emissor del soul vindria investit amb una confiança reconeguda i recolzada pel registre distribuït basat en la cadena de blocs.

De la mateixa manera que per recollir certificats acadèmics, els soul poden recollir aspectes com ara registres mèdics, dades d'identificació - passaports o permisos de conduir -, registres d'experiència laboral o dades de capacitat creditícia, entre molts altres. També poden recollir credencials específicament dedicades a la protecció de rols en l'àmbit de la blockchain (per exemple, per utilitzar en DAOs).

Confiança basada en blockchain

Abans de res, i com succeeix amb tot el que té a veure amb la identitat i les credencials descentralitzades suportades en blockchain, els SBT s'enfronten a l'obstacle de la pèrdua de claus o la privacitat, per al qual el plantejament tècnic dels autors suggereix algunes solucions en les quals no aprofundirem aquí.

Més enllà d'això, és important destacar que el concepte dels SBT s'ha desenvolupat amb la seguretat en ment, i, en aquest sentit, hereta les característiques de protecció (recolzades per la tecnologia blockchain) que caracteritzen els NFT: la immutabilitat, que assegura la no alteració d'un certificat des que es va emetre; la descentralització, que garanteix la seva invulnerabilitat als interessos de qualsevol autoritat pública o companyia privada; la no transferibilitat, assegurada pel propi algorisme i model de dades que els defineix; i la pròpia seguretat suportada en les tècniques criptogràfiques i el mecanisme de consens propis de la cadena de blocs.

Pel que fa a si els SBT seran adoptats o no, això dependrà de si prevalen sobre les especificacions que, com dèiem, estan sent desenvolupades des de fa temps per part de diferents actors i sobre diversos estàndards, tots ells al voltant de la identitat descentralitzada autosoberana. La prevalença d'un o altre model dependrà molt de com evolucionin les regulacions sobre identitat digital – les normatives europees actualment en candent desenvolupament tenen molt a dir -, del suport d'empreses i institucions, de l'accessibilitat del gran públic a aquestes tecnologies – la gent comuna està encara molt al marge de tot l'univers de Web3 i les carteres digitals – i de les pròpies limitacions tecnològiques (costos i escalabilitat) de les xarxes blockchain públiques.