06 de febrer de 2023
Claus del humanisme tecnològic
L'humanisme tecnològic és un ideal que pretén centrar-se en la creació de tecnologia socialment responsable, que no exploti l'usuari. És a dir, que ha de respectar el seu temps, la seva atenció i les seves dades personals, substituint els models actuals basats en la publicitat per opcions que no estiguin pensades per cridar l'atenció.
És una idea que, cada vegada, té més importància, atès que les diferents formes de tecnologia estan cobrant molta més importància en totes les esferes de la vida.
Centre per a la Tecnologia Humana
Un dels primers grans moviments que van sorgir al voltant d'aquesta visió de l'humanisme tecnològic va ser el Center for Humane Technology (CHT). Fundat el 2013 per ex treballadors de grans companyies tecnològiques que no estaven conformes amb l'ús i tractament que es feia de les dades dels usuaris, aquest moviment neix amb la missió de "impulsar un canvi integral cap a tecnologies humanes que afavoreixin el benestar col·lectiu, la democràcia i un entorn d'informació compartit".
Segons el CHT, hi ha sis principis clau per desenvolupar tecnologies humanes en el futur:
- Obsesió pels valors, en lloc d'obsessionar-se amb les mètriques de compromís.
- Reforçar la brillantor existent, en lloc d'assumir que més tecnologia és sempre la resposta.
- Fer visible allò invisible, en lloc d'assumir que els danys són casos extrems.
- Possibilitar la presa de decisions encertades, en lloc de suposar que quantes més opcions millor.
- Fomentar la atenció plena, en lloc de competir per l'atenció.
- Vincular el creixement amb la responsabilitat, en lloc de limitar-se a maximitzar el creixement.
Altres principis de l'Humanisme Tecnològic
Tanmateix, els principis que regeixen l'humanisme tecnològic són més complexos i més variats. De fet, segons aquest mateix centre, podem parlar d'altres 8 aspectes clau a l'hora d'abordar aquesta temàtica
- Donar prioritat a les persones: s'han de privilegiar els drets i interessos de les persones sobre els de les empreses.
- Evitar solucions "atomitzadores": En la mesura del possible, s'ha de donar prioritat als enfocaments socials i col·lectius davant de les solucions "atomitzadores".
- Enfrontar-se al poder: s'ha de tractar d'identificar i corregir les asimetries i desequilibris de poder.
- Abordar les causes profundes: s'ha d'anar més enllà dels símptomes per abordar les causes profundes del problema o repte en qüestió.
- Presumir el dany: s'ha de pressuposar que totes les tecnologies, i les seves aplicacions, són capaces d'infligir una sèrie de danys i intentar identificar-los.
- Exigir precaució: s'ha d'exigir un enfocament preventiu en el desenvolupament i desplegament de la tecnologia.
- Acceptar la complexitat: s'ha de reflectir la complexitat d'un problema o repte proposant solucions integrals i contextualitzades.
- Buscar la sostenibilitat: s'ha de privilegiar les solucions sostenibles i regeneratives davant de les solucions ràpides i autodestructives.
Així serà el resultat
Quan s'aplica l'humanisme a la mateixa concepció d'una tecnologia i es té present durant totes les fases del seu desenvolupament i comercialització, el resultat acaba sent una tecnologia no només més humana, sinó que fins i tot resulta més natural. En moltes ocasions, utilitzar determinades eines suposa forçar el nostre comportament. Una cosa que s'ha d'evitar, ja que és la tecnologia la que s'ha d'adaptar a les persones i no a l'inrevés.
La tecnologia humana no ha de substituir la ment i el cos humà, sinó que han de augmentar les capacitats existents. És més, amb això s'aconsegueix que la tecnologia sigui el més senzilla i accessible possible (també en preu), de manera que pugui ser utilitzada pel major nombre possible de persones. Per això, els qui dissenyen les eines han d'estar atents a les ramificacions socials i mediambientals de les noves tecnologies i actuar en conseqüència.
Per últim, cal assenyalar que no hem d'oblidar que el que en un moment donat podem considerar com una tecnologia desenvolupada sota el paraigua de l'humanisme, en una altra situació ens pugui semblar just el contrari. Per exemple, els telèfons mòbils poden ser més humans que els fixos, ja que ens permeten desplaçar-nos lliurement per trucar. No obstant això, això també ha generat espais més sorollosos i que en ocasions no es respecti el silenci o el descans d'altres persones.
Així doncs, les tecnologies mai seran totalment humanes o inhumanes. Però sí que s'ha de prestar especial atenció a les claus i principis aquí desgranats per evitar mals majors i aconseguir l'objectiu últim: que tots els desenvolupaments i avenços siguin sostenibles, responsables i que no explotin a la persona
Share
Potser et pot interessar
Com humanitzar la tecnologia?
El diccionari de la RAE diu que humanitzar és “fer humà, familiar i afable a algú o alguna cosa”. Així que, en aquest sentit, humanitzar la tecnologia és crear una tecnologia que vagi més enllà de la pura funcionalitat per crear una interacció plaent, amb ergonomia, interfícies més agradables d'usar, desenvolupant tecnologies fiables i accessibles, amb sistemes i algoritmes que s'ajustin a intuïcions ètiques i polítiques, evitant els biaixos o la manipulació.