Què és la zona de baixes emissions i fases per implementar-la

Nova llei de zones de baixes emissions en ciutats espanyoles

La sostenibilitat ambiental està a l'ordre del dia i és que, per a moltes ciutats, una de les assignatures pendents és reduir la contaminació.

Per això neix la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que obliga a les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a establir Zones de Baixes Emissions (ZBE) urbanes, per a la millora de la qualitat de l'aire i aconseguir un ambient més saludable per a la ciutadania.

En aquest article t'expliquem de què tracta aquesta mesura i quines són les fases per implementar la ZBE.

Què és la zona de baixes emissions?

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) és una mesura per reduir els gasos d'efecte hivernacle, millorar la qualitat de l'aire i preservar la salut de les persones. Per aconseguir l'objectiu, es crea una àrea de circulació limitada per a automòbils no contaminants, tal com ajudem a AMB a implantar a Barcelona, la ZBE més gran d'Europa a dia d'avui.

En aquestes zones, els vehicles sense distintiu ambiental de la DGT no podran circular en determinades circumstàncies o segons el dia de la setmana i l'hora. Per tant, per implementar la ZBE, és necessari que la ciutat registri la informació de les matrícules que passen per determinats accessos i la contrasti amb la base de dades de vehicles de la DGT.

Quines ciutats han de complir amb la mesura?

Segons la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, s'ha acordat crear Zones de Baixes Emissions als municipis amb més de 50.000 habitants i territoris insulars abans del 2023. Una mesura que afectarà 149 ciutats espanyoles.

A més, els municipis de més de 20.000 habitants la qualitat de l'aire dels quals sigui deficient, també hauran d'establir la ZBE.

Al mateix temps, els ajuntaments hauran de promoure la mobilitat sostenible a través del transport públic, bicicletes, patinets o altres mètodes.

Elements tecnològics per gestionar la ZBE

La gestió de la ZBE requereix de sistemes de captura, sistemes de gestió i sistemes d'informació.

Sistemes de captura

Els sistemes de captura fan referència a les càmeres fixes de reconeixement de matrícules, les càmeres embarcades en vehicles i a l'aplicació web per a la policia local. Aquests elements permeten identificar les matrícules dels vehicles que circulen dins de la ZBE.

Sistemes de gestió

Respecte als sistemes de gestió, es requereix d'una plataforma que realitzi tota la lògica de comunicació amb els sistemes de captura, els sistemes d'informació i el sistema de sanció.

Aquest Sistema de Gestió es compon de:

• Plataforma de gestió (back office). Aplicació web per a la gestió del sistema que permet realitzar la configuració de les lògiques de vehicles sancionables, consultar els registres emmagatzemats, donar d'alta i mantenir els sistemes de captura, així com visualitzar les alertes que s'hagin pogut generar.
• Plataforma de dades (BI). Aplicació web per a l'explotació dels diferents indicadors.
• App Vigilant. Web responsiva privada o app perquè usuaris autoritzats puguin consultar si un vehicle determinat està autoritzat per circular per la ZBE.
• API. És la primera capa d'interacció amb el back end de la plataforma.
• Back end. Lògica i processos per registrar i mantenir les dades provinents dels sistemes d'informació, així com realitzar la lògica de vehicles sancionables.
• Integracions. La plataforma ZBE s'integra en diferents fonts de dades per recuperar la informació necessària per al servei, així com en les plataformes de l'ajuntament.

Sistemes d'informació

El sistema d'informació és l'encarregat de recollir la informació de les diferents fonts perquè el Sistema de Gestió esmentat anteriorment pugui decidir si un vehicle és sancionable, el tipus d'infracció i la quantia que se li ha d'aplicar. Les fonts d'informació són les següents:

DGT: La DGT aporta periòdicament la base de dades actualitzada dels distintius ambientals i la categoria d'homologació dels vehicles per discriminar si estan afectats per les restriccions i moratòries.
Alertes sobre la qualitat de l'aire: En cas d'episodi de contaminació declarat, aquest s'indica al sistema, tant per mostrar informació de forma automàtica en diferents mitjans com per aplicar els protocols associats.
Registre metropolità d'autoritzacions: Es consulta la base de dades de vehicles autoritzats que es genera des de l'aplicació del Registre Metropolità. Es comprova si el vehicle estava exempt o tenia alguna autorització vigent el dia en què ha estat captat. Aquesta comprovació es realitza tres dies després de la captura per permetre algunes autoritzacions d'urgència.

Implementació de la ZBE

Un dels primers dubtes que sorgeixen a l'hora d'establir la ZBE és l'àrea seleccionada. A la Guia tècnica per a la implementació de Zones de Baixes Emissions creada conjuntament per AMB, la FEMP i la DGT es proposen dos esquemes de restricció:

• Tota la ciutat o tota l'àrea metropolitana. Es recomana establir la major àrea possible. Existeix la possibilitat d'excloure els polígons industrials. En aquest cas, l'esquema de restriccions, inicialment, es circumscriu a vehicles sense distintiu ambiental i sense cap tipus d'exempció per a residents.
• Un àmbit reduït, com cascs antics, zones centrals o entorns sensibles (escoles, residències, hospitals, etc.). Per a àmbits reduïts, les ZBE han de presentar criteris de circulació més restrictius i permetre únicament la circulació a vehicles amb distintiu 0 (elèctrics i híbrids endollables). En aquest cas, es poden plantejar moratòries temporals per als residents de la ZBE.

Implementar amb èxit la ZBE requereix fixar les següents fases: planificació, disseny operatiu, posada en marxa i seguiment.

Fase 1: Planificació

El pas inicial abans de posar en marxa una mesura d'aquesta envergadura és planificar. Per a això, AMB recomana el següent:

• Programa de mesures de planificació de la mobilitat
• Acord institucional
• Estudi de caracterització del parc de vehicles
• Inventari d'emissions degudes a la mobilitat
• Estudis d'avaluació de l'impacte ambiental
• Estudis d'opinió i acceptació

Fase 2: Disseny operatiu

En aquesta fase s'ha de contemplar:

• Aprovació del marc jurídic
• Mesures complementàries
• Campanya de comunicació i sensibilització
• Disseny, fabricació i instal·lació de la senyalització
• Disseny del sistema de gestió i control

Fase 3. Posada en marxa

Aquí acaba el procés preparatiu, iniciant el següent:

• Inici del règim sancionador
• Control de vehicles
• Registre de vehicles
• Campanya de comunicació

Fase 4. Seguiment

Es requereix el desenvolupament d'una plataforma tecnològica que permeti gestionar la gran quantitat de dades que es generaran per a:

• Càlcul d'indicadors de seguiment
• Vigilància i observació del compliment dels objectius de la mesura
• Disseny i proposta de mesures correctores en cas necessari

I tot englobat en un procés participatiu que ha d'estar obert abans, durant i després de la implementació de la ZBE. Un procés transversal a totes les fases per donar a conèixer la mesura a la ciutadania i recollir les seves propostes i opinions.

Més informació

Aquest article l'hem basat en la “Guia tècnica per a la implementació de Zones de Baixes Emissions”, elaborada per AMB i la FEMP. Pots consultar els documents aquí.

Donada la nostra experiència amb la ZBE de Barcelona, després de parlar amb més de 50 ajuntaments i agafant com a referència aquesta guia tècnica, hem creat el nostre propi roadmap per implementar una ZBE on expliquem pas a pas les accions que es realitzen en cadascuna de les 4 fases.

Si estàs buscant un soci tecnològic que pugui acompanyar-te en la creació de la Zona de Baixes Emissions, contacta amb nosaltres i aportarem tota la nostra experiència.