El Fedivers i la descentralització d'Internet

El somni de la descentralització d'Internet

El somni d'una internet descentralitzada – i, per tant, no controlada ni dirigida per cap entitat o entitats subjectes a interessos comercials o d'enginyeria social - és molt vell, però s'ha posat de nou de moda arran de la compra de Twitter per part d'Elon Musk. Coses com la intenció per part de la xarxa social de l'ocell de cobrar una quota d'ús semblen haver generat una estampida de tuitaires (més de 280 milions al desembre de 2022) a altres xarxes, potser més afins o potser més lliures. Alguns d'ells semblen haver-se fixat en el fedivers - que feia temps que estava en una mena d'hibernació -, i, concretament, en una de les més populars de les xarxes que el componen, Mastodon.

El fedivers – una cosa nova i vella alhora, com tantes coses en el món WWW – és essencialment una forma de federació oberta de servidors interconnectats entre si per publicar contingut a la web, encara que el nom s'ha anat popularitzant, sobretot, en referir-se a les xarxes socials descentralitzades de tot tipus (microblogging, intercanvi d'imatges, vídeo streaming…).

Què aporta a l'usuari la descentralització d'Internet?

Aquest funcionament descentralitzat i federat, sobre la base de diferents protocols i en forma de múltiples instàncies independents i interconnectades, permet que els usuaris en cadascuna comparteixin informació entre si lliurement, sense importar la plataforma des d'on o cap a la qual es dirigeixin. I, el més important, com si estiguessin en una única xarxa social, però amb la capacitat que cada entitat federada dicti les seves pròpies regles socials; és a dir, sense polítiques, tuteles, vigilàncies ni censures dictades per cap mena d'autoritat o big brother supradigital. Existeixen diferents tecnologies i protocols per fer realitat aquest tipus de federacions i la seva interconnexió i interoperabilitat teòricament il·limitades, un dels més coneguts és ActivityPub (usat per Mastodon, un dels programaris lliures més populars per al microblogging descentralitzat), reconegut com a recomanació per W3C des de 2018.

Ens referíem a la descentralització d'internet (en el que suposa d'escapada al control d'interessos de governs, institucions o grans corporacions) com un somni perseguit des de fa molt, i és cert que alguna cosa d'això podem veure fàcilment reflectit en l'èxit de tecnologies com blockchain. Però també és veritat que aquest no deixa de ser un d'aquests somnis al qual sempre li falta alguna cosa per veure's complert del tot, ja sigui per culpa de tensions centralitzadores - tecnològiques o per la concentració de grups de decisió - o, en sentit contrari, a causa de l'heterogeneïtat i divergències entre diferents projectes que dificulten, o directament, impedeixen, la seva popularització. Així, no falta qui creu que el fedivers no deixa de ser una mena d'embolic desordenat amb poca capacitat d'atracció dels fluxos de comunicació del gran públic, i que no fa més que imitar el comportament de les RRSS mainstream de les quals pretenen diferenciar-se, a més de ser vulnerable a la proliferació de continguts il·lícits per descartar un control centralitzat.

Evolució de la descentralització

En aquest sentit, sembla clar que aquest tipus de plataformes poden - i han de - evolucionar, ara que han tornat a popularitzar-se (a Mastodon ja li contemplen més de sis anys), probablement reforçant els seus models de micro-regulació, i, sobretot, reduint la seva corba d'aprenentatge, aspecte que encara surt perdent davant la protecció de la pròpia identitat i la llibertat d'expressió. Però, més enllà dels inconvenients, és molt fàcil apreciar les possibilitats de les xarxes del fedivers, en tant que obertes i, per tant, teòricament il·limitades pel que fa a expansió, possibilitats i diversitat.

En primer lloc, aquestes plataformes tenen (i tindran cada vegada més, si no es desvien dels seus fonaments) un indubtable potencial per a la construcció de comunitats de coneixement i socialització diverses, sobre les bases de la sobirania sobre lús de les dades i la informació personal, a més de sobre la disseminació de les pròpies opinions i com i amb qui compartir-les.

En segon lloc, aquest tipus de plataformes (com la ja citada Mastodon, però no només; també xarxes com Pleroma, Pixelfed, Lemmy, Zap, Hubzilla…) fan de la seva diversitat una virtut en forma d'interoperabilitat entre si, gràcies a protocols oberts com el ja citat ActivityPub, Diaspora o OSTatus. Cadascuna amb la seva temàtica, les seves característiques, les seves comunitats d'usuaris i els seus interessos, però comunicades. Un ecosistema, per cert, al qual pretén unir-se una RS propietària com és Tumblr i al qual, en teoria, podria adherir-se qualsevol altra plataforma. El temps dirà si tot això ens porta, per fi, a una democratització de la comunicació i interconnexió social a internet.